Mostrando entradas con la etiqueta Dia 5. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Dia 5. Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de julio de 2011

3 vistes de Siena



El Museo de la Catedral (la opera del Duomo)


El Museo dell’Opera Metropolitana, conocido también como Museo dell’Opera del Duomo, se encuentra junto al Duomo (Catedral).
El museo se construyó en la enorme e inacabada nave de la derecha para conservar las obras de arte que, a lo largo de los siglos, se fueron retirando del Duomo, así como otras obras importantes creadas, entre los siglos XIII y XVI, por los exponentes más célebres de la Scuola di Siena.

Palazzo Piccolomini


El palacio es el único edificio de estilo renacentista florentino del casco antiguo de Siena. Desde 1858, el Palazzo Piccolomini alberga el Museo dell’Archivio di Stato di Siena, en el que se conservan documentos y obras de arte valiosísimas que están expuestas en cuatro de sus inmensos salones.

La construcción del grandioso edificio, que consta de tres plantas, empezó en 1469, de acuerdo con el deseo de Giacomo y Andrea Piccolomini Todeschini, sobrinos del Papa Pio II, nacido Enea Silvio Piccolomini, y terminó en 1510.

LA CATEDRAL DE SIENA EL DUOMO



La inmensa y majestuosa Catedral de Siena, llamada Duomo di Santa Maria dell’Assunta (Catedral de Santa María de la Asunción) se erige sobre una gran plataforma situada en la Piazza del Duomo, frente al Ospedale di Santa Maria della Scala que, en la actualidad, es un importante museo. Doce escalones, que representan a los Apóstoles, conducen a la entrada de la Catedral.
La Catedral, el Campanario recubierto de bandas de mármol en blanco y negro y el anexo Baptisterio de los mismos colores, constituyen uno de los complejos arquitectónicos religiosos más impresionantes de Toscana.
La Catedral es un ejemplo soberbio de la arquitectura gótica italiana. Está considerada como una de las catedrales más importantes de Italia, así como una de las pocas del país construidas completamente en estilo gótico. Su edificación tuvo inicio en la segunda mitad del siglo XII, con motivo de reemplazar una antigua iglesia del siglo IX que, además, había sido la sede del Obispado de Siena. En 1339, se realizó el proyecto para ampliar aún más la ya grandiosa Catedral. La ampliación consistía en añadir a la parte sur del Duomo una nueva y enorme nave de 50 metros de longitud y 30 metros de anchura. La idea estaba basada en el deseo de convertir la Catedral de Siena en el mayor templo de la Cristiandad, pero el ambicioso proyecto no pudo llevarse a cabo, a consecuencia de la terrible epidemia de peste que asoló la ciudad en 1348. Hoy en día, la nave inacabada alberga una galería de arte dedicada a la escultura gótica.
El gran arquitecto y escultor toscano Nicola Pisano (Apulia (prov. de Lucca), 1220 c. – Pisa, 1278, c.) diseñó la mayor parte de los planos de la Catedral. El famoso arquitecto, pintor e historiador de arte Giorgio Vasari (Arezzo, 1511-Florencia, 1574) consideraba que Pisano había sido el mayor arquitecto italiano del siglo XIII.
El brillante arquitecto y escultor toscano Giovanni Pisano (1250 c.-1314) hijo del gran Nicola, fue quien, hacia 1284, diseñó la espléndida fachada gótica, recubierta de mármol blanco, rojo y verde, repleta de estatuas y gárgolas, pero, lamentablemente, solo pudo acabar la parte inferior antes de fallecer. En esa parte construyó la inmensa puerta de entrada flanqueada por dos puertas secundarias. Sobre las mismas se encuentran las bellísimas lunetas y acroteras góticas. Entre las puertas, Giovanni Pisano construyó una serie de columnas de estilo jónico, cuyos capiteles están decorados espléndidamente con volutas de acanto, escenas del Antiguo Testamento e imágenes alegóricas. El resto de la fachada se concluyó hacia 1390. Las estatuas de filósofos, profetas y apóstoles que realizó Giovanni Pisano, situadas inicialmente en la parte inferior de la fachada, se han sustituido por copias. Las originales se conservan actualmente en el contiguo Museo dell’Opera del Duomo.
En el siglo XV, de acuerdo con el deseo expreso de San Bernardino di Siena (1380-1444) se colocó el Símbolo del Sol sobre la puerta principal de entrada. El bellísimo Símbolo del Sol representa a Nuestro Señor Jesucristo.

Palio di Siena (02/07)



Plaza del Campo de Siena




Una de las plazas más famosas del mundo, bella, siempre animada, centro de la vida local, donde se desarrolla en el inicio del verano la famosa Carrera del Palio.

La plaza está inclinada. Parece un inmenso teatro, en cuya escena estaría el Palazzo Público, desde donde parten ocho líneas que dividen este inmenso graderío en nueve sectores, representando los nueve representantes que regían antaño esta próspera urbe.
En la parte alta está una magnífica fuente: fonte gala, inaugurada en 1348, en el ocaso político de la ciudad.
En el XV se revistió con unos bellísimos paneles de mármol, obra de della Quercia. Los originales están en el Palazzo Público.
Tambien en la parte alta se halla el palacio sansedoni, del siglo XIII. Todo el conjunto rebosa serenidad, historia y grandeza.


miércoles, 20 de julio de 2011

Monteriggioni


Petita ciutat emmurallada, construïda per els ducs de Siena al segle XIII per controlar la via Càssia. Sense dubte una parada obligatòria el dia dedicat a Siena! Uiii, el programa del dia 5 ja va a tope, jejeje!!!!

San Gimignano (Viquipedia)

San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència. És famosa per la seva arquitectura medieval i, especialment, les seves torres, que es poden veure de lluny estant. El centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1990.

És conegut també pels seus vins blancs, la Vernaccia di San Gimignano, fets amb la varietat de garnatxa local.
[modifica] Història

San Gimignano fou fundat pels etruscs al segle III aC. Està documentada des del segle X, en què va adoptar el nom del bisbe Geminià, que havia defensat la vila dels huns d'Àtila.

A l'edat mitjana i al Renaixement era una de les etapes de la Via Francígena, el camí que duia els pelegrins catòlics des del nord de França fins a Roma i el Vaticà. El desenvolupament de la vila també es veié afavorit pel comerç dels productes agrícoles dels fèrtils turons veïns.

El 1199, durant el període de més esplendor, la vila es va independitzar dels bisbes de Volterra, de qui depenia fins llavors. Les picabaralles entre güelfs i gibel·lins van dificultar la vida diària del municipi, que tot i amb això es va embellir amb magnífics exemples artístics i arquitectònics.

Santa Fina, o Serafina, fou una santa italiana del segle XIII nascuda a San Gimignano el 1238. La vila commemora la seva festa major el 12 de maig en record del dia de 1253 en què va morir la santa. El seu santuari principal es troba a San Gimignano, on encara es conserva la que, segons la tradició, en fou la casa natal.

La vila va gaudir de prosperitat fins al 1348, en què la plaga que va assotar tot Europa la va obligar a sotmetre's a Florència. San Gimignano va passar a ser un nucli secundari fins al segle XIX, en què va començar a tornar a florir com a destinació turística i artística.

Mentre en altres ciutats, com ara Bolonya o Florència, la major part de les seves torres han desaparegut a causa de les guerres, les catàstrofes naturals o la renovació urbanística, San Gimignano ha aconseguit conservar catorze torres de diversa alçada de les 72 que hi havia hagut durant l'època de puixança, que han esdevingut el seu senyal característic arreu del món.

De la quinzena d'esglésies de la vila, en destaquen la Col·legiata, antiga catedral, i Sant'Agostino, que recull un extens catàleg d'obres dels artistes renaixentistes italians més representatius.

El Palazzo Comunale (o Palau Municipal), antic palau del Podestà, actualment és la seu de la Pinacoteca Municipal, amb obres de Pinturicchio, Benozzo Gozzoli, Filippino Lippi, Domenico di Michelino i Pier Francesco Fiorentino, entre altres. Dins del palau, es pot visitar també la Sala de Dante, amb la Majestat de Lippo Memmi, i accedir a la Torre del Podestà o Torre Grossa, del 1311, que amb 54 m és la més alta de totes.

Al cor de San Gimignano hi ha quatre places: la Piazza della Cisterna, la Piazza del Duomo (on hi ha la Col·legiata), la Piazza Pecori i la Piazza delle Erbe. Els carrers principals són la Via San Matteo i la Via San Giovanni, que travessa la vila de nord a sud.