

Vet aquí, vet allà un mini espai dedicat a la programació d’un viatge que es fera durant el mes d’agost a la Toscana Italiana. Rutes i itineraris, llocs d’interès, idees, curiositats, informació, saber. Vet aquí, vet allà que el viatge s’està coent, que el tindrem aquí en un plis-plas. I quines ganes de tornar a trepitjar la Toscana...mmmmm!



La inmensa y majestuosa Catedral de Siena, llamada Duomo di Santa Maria dell’Assunta (Catedral de Santa María de la Asunción) se erige sobre una gran plataforma situada en la Piazza del Duomo, frente al Ospedale di Santa Maria della Scala que, en la actualidad, es un importante museo. Doce escalones, que representan a los Apóstoles, conducen a la entrada de la Catedral.
El brillante arquitecto y escultor toscano Giovanni Pisano (1250 c.-1314) hijo del gran Nicola, fue quien, hacia 1284, diseñó la espléndida fachada gótica, recubierta de mármol blanco, rojo y verde, repleta de estatuas y gárgolas, pero, lamentablemente, solo pudo acabar la parte inferior antes de fallecer. En esa parte construyó la inmensa puerta de entrada flanqueada por dos puertas secundarias. Sobre las mismas se encuentran las bellísimas lunetas y acroteras góticas. Entre las puertas, Giovanni Pisano construyó una serie de columnas de estilo jónico, cuyos capiteles están decorados espléndidamente con volutas de acanto, escenas del Antiguo Testamento e imágenes alegóricas. El resto de la fachada se concluyó hacia 1390. Las estatuas de filósofos, profetas y apóstoles que realizó Giovanni Pisano, situadas inicialmente en la parte inferior de la fachada, se han sustituido por copias. Las originales se conservan actualmente en el contiguo Museo dell’Opera del Duomo.


San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència. És famosa per la seva arquitectura medieval i, especialment, les seves torres, que es poden veure de lluny estant. El centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1990.
La vila va gaudir de prosperitat fins al 1348, en què la plaga que va assotar tot Europa la va obligar a sotmetre's a Florència. San Gimignano va passar a ser un nucli secundari fins al segle XIX, en què va començar a tornar a florir com a destinació turística i artística.